INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES I FARMACOGENÈTICA

INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES:

Una interacció farmacològica es defineix com la modificació de l'efecte d'un fàrmac per l'acció o presència d'un altre quan s'administren conjuntament. Aquestes es poden produir a causa de la interacció: fàrmac-fàrmac, fàrmac-fitoteràpia, fàrmac-aliments.

Hi ha dos tipus de mecanismes diferents en les interaccions:

-Les Farmacodinàmiques són les interaccions previsibles i es produeixen a l’òrgan en el que actua el fàrmac. Els resultats d’aquesta interacció produeix una suma d’efectes o un antagonisme.

-Les Farmacocinètiques es produeixen a causa de la influència en els processos d’absorció, distribució, metabolisme o excreció(procés per al qual el medicament o les seus metabòlits són eliminats de l’organisme).

Els resultats d’aquesta interacció produeixen una falta d’eficàcia del fàrmac administrat, o bé, un procés de toxicitat en el pacient.

Cal posar especial rellevància amb les interaccions que es produeixen en el metabolisme enzimàtic ja que és el principal eix d’aquestes alteracions. Un exemple és, el CYP450 que és un complex enzimàtic que engloba una superfamília de hemoproteínas que es troben principalment al fetge i a l'intestí i que metabolitzen diferents substrats. Aquests enzims es caracteritzen per la seva adaptabilitat, per la capacitat de ser induïdes o inhibides, en molts casos, però no sempre, pels mateixos fàrmacs que són els seus substrats.

Per tal de prevenir aquestes interaccions cal identificar els factors de risc i estudiar diferents fonts d’informació com la fitxa tècnica del medicament, estudis en revistes científiques i navegar per bases de dades electròniques.

Quan parlem de factors de risc hem de distingir entre el fàrmac i el pacient ( edat, automedicació, patologies cròniques associades i genètica)

FARMACOGENÈTICA

La farmacogètica és l’estudi de les diferents reaccions i acció dels fàrmacs en funció de la informació genètica d’una persona ja que Els éssers humans compartim el 99,9% dels gens, mentre que el 0,1% restant és diferent en cada individu

L’objectiu de la farmacogenètica està centrada en la determinació de les possibles conseqüències clíniques que poden generar els polimorfismes genètics (la variabilitat genètica influeix en la resposta farmacològica i contribueix en l’aparició d’interaccions)

L’objectiu a llarg plaç d’aquesta branca és indivualitzar les teràpies en funció dels gens de cada pacient per assegurar-ne l’eficàcia i la seguretat.

Posarem varis exemples:

1. El Cetuximab, que és un tractament que s’utilitza pels pacients amb càncer de colon ja que actua sobre el receptor del factor de creixement epidèrmic que s’activa de manera diferent a les cèl·lules tumorals, interacciona amb els pacients que tenen el gen K.RAS mutat.

2. La Wafarina(anticoagulant) interacciona amb el Miconazol (antifungi)que és un inhibidor del metabolisme

3. El Meropenem ( que és un antibiòtic) interacciona amb el antiepilèptic Ac. Valproic produint una associació contraindicada.

4. La Rifamoicin, un inhibidor del metabolisme,  interaccionen amb els anticonceptius oral produint una falta d’eficàcia d’aquests.

RECERCA SOBRE LONGEVITAT

QUÈ ÉS L’ENVELLIMENT?

És el conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen com a conseqüència de l’acció del temps sobre els éssers vius. Suposa la disminució de la capacitat d’adaptació en cada un dels òrgans, aparelles i sistemes. És a dir, consisteix en la pèrdua gradual de la potencialitat de les nostres cèl·lules i de l’ organisme

LONGEVITAT

La longevitat és un concepte que està íntimament relacionat amb l’envelliment, es defineix com la condició de viure el màxim d’anys possibles.

Amb l’augment de l’esperança de vida, la pràctica mèdica centra el seu interès en una nova àrea del coneixement: la longevitat. Aquesta tracta en profunditat els factors associats a gaudir de qualitat de vida després dels 65 anys.

No tots els individus envelleixen alhora, ni tots els òrgans, ni tots els sistemes del mateix individu ho fan simultàniament. Com que l’envelliment és un procés continu, la salut d’una persona gran tindrà les seves bases en la salut desenvolupada durant tota la seva vida. Per tant, cada persona pot fer moltes coses per ser agent de la seva longevitat.

LES CLAUS DE LA LONGEVITAT

Bona disposició genètica:

Els factors que influeixen en l'envelliment i la conseqüent longevitat són:

1. L’estimulació dels gens reparadors i protectors aconsegueix augmentar la longevitat. Aquests gens pertanyen a una família que produeix unes proteïnes, les sirtuines que actuen regulant l’activitat d’altres gens relacionats amb les defenses cel·lulars, la reparació de danys, la producció d’energia i la mort cel·lular programada. Les sirtuines ( especialment les SIR2, la més estudiada) necessiten per actuar NADH, una molècula crucial del metabolisme, que es produeix en majors quantitats en situacions d’adversitat.  

2. Les  Alteracions en qualsevol de les múltiples etapes i factors que participen en els complexos processos cel·lulars d'informació genètics

3. Errors en les maquinàries cel·lulars de reparació dels danys genètics, en l'ADN

4.Modificacions en els components genètics mitocondrials.

5. Errors en l'apoptosi, també coneguda com "suïcidi cel·lular", que serveix perquè desapareguin cèl·lules innecessàries o inadequades

6. Fallades en la proteòlisi intracel·lular, específicament en el sistema proteasoma-ubiquitina, encarregat de localitzar i destruir les proteïnes defectuoses

7.Els telòmers i telomerasa, relacionant la pèrdua de longitud telomèrica, en cada divisió cel·lular, amb una tendència a la immortalització (i a la malignització). El Dr Hayflick fa més de 20 anys ja va descobrir que les cèl·lules humanes posseïen una capacitat limitada de duplicació: unes 50 divisions cel · lulars

8. Autoimmunitat, activant el sistema immune pels components propis. I, dins del nivell global d'organisme, són citables:

9.Hormones com DHEA o melatonina

http://www.homeopatia.com.mx/memorias2003/EnvejecimientoyLongevidada.htm

http://mundobiologia.portalmundos.com/envejecimiento-los-genes-implicados/

Hàbits saludables

1. Nutrició equilibrada.

És important ajustar l’alimentació per mantenir l’equilibri i cobrir les necessitats energètiques, que varien segons l’edat. Una dieta inadequada es relaciona amb diferents problemes de salut, com ara el sobrepès, l’augment del colesterol, la hipertensió i alguns tipus de càncer. Les  verdures, fruites i llegums, oli d’oliva i peix blau, un consum moderat de vi i llet, productes làctics, especialment en forma de formatges, i una baixa ingesta de carn vermella constitueixen una dieta recomenada

2. Respectar el son

3. Exercici físic

El sedentarisme és un important factor de risc cardiovascular i duu a un deteriorament de la massa muscular i de l’esquelet. L’envelliment, d’altra banda, provoca una pèrdua progressiva del desenvolupament muscular. Una persona físicament activa envelleix més lentament, ja que manté la seva capacitat funcional durant un període de temps més llarg. L’exercici físic és ideal per prevenir i controlar moltes de les patologies cròniques més comunes al món occidental. Els exercicis més recomanables són els dinàmics, o isotònics, i aeròbics. Córrer, nedar, caminar, anar en bicicleta…, en intensitats de suau a moderada.

LÍNIES DE RECERCA

Tot i que en els últims anys s’ha endarrerit molt l’esperança de vida, la longevitat no ha variat, ja que es considerava un aspecte biològic del cos que no podia ser canviat.

Tot i així,hi ha alguns descobriments que podrien permetre canviar aquesta edat límit dels humans.

Ens hem basat en el descobriment de la rapamicina.

Una de les noves línies de recerca en el camp de la longevitat és l’aplicació en humans de la rapamicina, un bacteri que produeix una substància que endarrereix l’envelliment. Tot i que el bacteri va ser descobert l’any 1971, ara se n’han descobert les possibilitats que ofereix. El ratolins, s’ha observat que la longevitat augmenta en un 14% en les femelles i un 9% en mascles, mentre que l’esperança de vida augemnta un 38% en femelles i un 28% en mascles. Tot i així, la rapamicina té importants efectes secundaris

La rapamicina actua sobre una proteïna anomenada TOR (target of rapamycin): aquesta proteïna té com a funció indicar a la cèl·lula la quantitat de nutrients que li queden. D’aquesta manera, quan li queden pocs, comença a disminuir la reproducció i fa un procès d’autofàgia(es menja a si mateixa) per tal d’eliminar les parts envellides i “reaprofitar-se”. Això podria alentir el procés de desenvolupament de malalties com l’Alzheimer, Parkinson, degeneració del múscul cardíac, diabetes de tipus 2m osteoporosi i la degeneració de la vista. La longevitat de les persones podria augmentar en 5 o 10 anys, arribant als 110 anys.

El Kronos Longevity Research Institute ha determinat que:

·La vitamina D és una vitamina molt important per a la salut, molt relacionada amb l’envelliment. Un nivell baix d’aquesta vitamina causa, entre d’altres degeneració macular i demència. S’ha comprovat que entre el 40% i el 100% dels homes i dones demés de 65 anys tenen un nivell baix de vitamina D.

·oxidació, inflamació i falta d’insulina són les tres causes principals de quasi totes les malalties relacionades amb l’envelliment.

·Els telòmers es fan més curts amb el temps, de manera que les funcions de la cèl·lula es fan amb menys eficàcia i mor amb un període de temps més curt.

Totes les línies de recerca van enfocades en aquest sentit.

IMPLICACIONS BIOÈTIQUES

La principal implicació bioètica de la longevitat és que l’objectiu no ha de ser arribar als 140 anys amb una dependència total des dels 100. L’objectiu hauria de ser millorar la qualitat de la vida, en comptes d’allargar-la tant.

TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS I LA MARATÓ DE TV3

Ja fa 40 des de que es va fer el primer transplantament, en que una persona va poder millorar la seva qualitat de vida i probablement salvar-la. Des de llavors, el nombre de transplantaments que es fan creix exponencialment cada dia. Però també ho fa la llista d’espera.

El transplantament d’òrgans es fa amb pacients morts normalment i els òrgans trasplantats són majoritàriament ronyons, fetge, cor, pulmons i pàncrees. El ronyó i una part del fetge són els únics que es poden donar de pacients vius.

Tot i així, un òrgan no és una garantia de per vida. El pacient trasplantat ha de prendre immunodepressors durant la resta de la seva vida, que acostuma a allargar-se 10 anys més gràcies al transplantament. Aquests permeten que el seu cos no ataqui el nou òrgan, considerant-lo estrany. Aquests immunodepressors tenen nombrosos efectes secundaris i no acostumen a permetre que el pacient tingui una vida normal.

Per això cal la investigació i noves tècniques com el trasplantament de teixits, que tot i que no salven la vida al pacient, milloren la seva qualitat. Els més comuns són els transplantaments d’ossos, vàlvules del cor, tendons, còrnies i pell. Gràcies a les cèl·lules mare es veu possible que en el futur es puguin fabricar òrgans al laboratori per desprès trasplantar-los.

Per aquesta recerca, la Marató va dedicar aquest any el programa a aconseguir fons per finançar projectes de recerca en aquesta direcció. Des de 1992, aquest programa de TV3 dedica un dia a parlar de malalties o trastorns que afecten la societat i intentar acoseguir donacions. Això ajuda molt als investigadors, que presenten els seus projectes per obtenir aquestes ajudes econòmiques. Els millors projectes són finançats a la totalitat i els resultats s’exposen a Simposium perquè la societat catalana vegi els resultats que s’han aconseguit amb els seus donatius.

Perquè quan acaba una vida en poden començar d'altres.

RISCOS CARDIOVASCULARS

La prevenció i el cribatge de malalties altamente prevalents, és a dir, la detección precoç s’està convertint en l’objectiu principal de la majoria de programes de Salut.

D’aquesta manera es permet en primer lloc, evitar el malgast de recursos econòmics, ja que detectar a temps mals hàbits, és a dir, l’educació sanitària permet evitar el desenvolupament de malalties cròniques i curar d’alguna manera a futurs malalts. Així doncs, és importantíssim elaborar programes de Cribatge i determinar Factors de Risc.

Una de les causes més comunes entre un gran grup de la población definit són les causes cardiovasculars.

La hipertenció arterial afecta a un 10 millons d’adults. Tal com podem llegir en aquest esquema, els hàbits quotidians que poden augmentar el risc a patir aquesta malaltia són l’excés de sal, la obesitat, el sedentarisme i l’excés d’alcochol.

Si un pacient pateix la hipertenció arterial pateix el risc que derivi a qualsevol de les següents malalties:

-Cardiopatia o isquèmia que pot generar una insuficiencia cardíaca.

-Arrítmies

-Enfermetats cerebrovasculars

-Lesions renals

                                              

 

Les variables que es tenen en compte per fer un estudi preventiu per aquesta malaltia són el TA, la diabetes, el sexe, l’edat, el tabaquisme, el colesterol total i l’HDL ( en les persones majors de 35 anys)

Els càlculs dels paràmetres de risc cardiovascular es fa mitjançant tres proves:

-La mesura TA

-Mesura del nivel de glucèmia

-Mesura de colesterol i triglicèrids

INVESTIGACIÓ DE NOUS FÀRMACS

  

Abans de capbussar-nos en la recerca de nous fàrmacs, cal tenir clares algunes definicions que s’utilitzen sovint en aquest ámbit:

-FARMACOLOGIA:

La ciència que estudia l'origen, les accions i les propietats que les substàncies químiques exerceixen sobre els organismes vius. Té aplicació clínica quan les substàncies s'utilitzen pel diagnòstic, prevenció i tractament d'enfermetats o símptomes.

-FARMACOCINÈTICA

Branca de la farmacologia que estudia els processos fisico-químics derivats de la interacció de fàrmacs després de la seva administració a homes o animals.

-FARMACODINAMIA

Ciencia que estudia el mecanisme d'acció de los fàrmacs, és a dir, com es veuen afectats els processos bioquímics y fisiològics de l'organimse per la presència de fàrmac.

-FARMACOTÈCNIA- FARMACIA GALENICA-TECNOLOGIA FARMACÈUTICA

Ciència que estudia les manipulacions a les quals han de sotmetre's els fàrmacs amb l'objectiu de donar-los forma farmacèutica.

-FARMACOGENOMICA- FARMACOGENETICA

La farmacogenètica és una part de la farmacogenòmica ja que la farmacogenòmica avalua les variacions de l’ADN i l’ARN en relació amb la resposta a fàrmacs mentre que la farmacogenètica es limita a l’estudi de les variacions en la seqüència de l’ADN en relació amb la resposta a fàrmacs.

-EPIDEMIOLOGIA

l'estudi de la salut dels grups humans en relació amb el seu medi.

El procés d’investigació de nous fàrmacs comporta un període de temps d’aproximadament 12 anys i un seguit d’estudis i fases prèvies abans que nosaltres poguem disposar de qualsevol medicament nou. Per tant, es tracta d’un procés llarg i costó son hi participen un gran equip interdistiplinat, com per exemple, hi col·laboren, biòlegs moleculars, farmacòlegs, farmacocinetistes, farmacèutics galènics, investigadors clínics i tècnics de registres.

En qualsevol procés d’investigació es constarà de dues fases principals d’investigació :

La fase pre-clínica ( in vitro)

Les pautes que s’han de seguir per dur a terme aquesta fase són les següents:

-Descobriment o síntesi

-Característiques fisico químiques

-Farmacologia experimental (farmacocinètica, farmacodinàmica, toxicologia subcrònics, crònica i experimental)

 La fase clínica ( in vivo)

Costa de les següents subfases:

-I: Tolerabilidad

-II: Farmacocinètica, farmacodinàmica, recerca de les dosis

-III: Assaig clínic per valorar la eficàcia

-IV: Fàrmac epidemologia

PRÀCTICA DE DETERMINACIÓ DE POSSIBILITAT DE MALALTIES CARDIOVASCULARS

Després de l’explicació de la Dra. Surroca vem fer una part pràctica que consistia en un procediment que fan servir a la seva farmàcia per determinar el possible perill de malalties cardiovasculars en grups de risc. Nosaltres no tenim aquest risc i a més no hem fet la prova en les condicions que calen (dejú), però l’objectiu era veure com funcionava aquesta tècnica.

El procediment té tres parts: prova de quantitat de glucosa en sang, que és la mateixa que es fan els diabètics, mesura de la tensió arterial i un perfil lipídic.

S’ha de vigilar, ja que dos de les proves requereixen punxar-se i per tant s’ha d’esterilitzar el dit i canviar l’agulla quan ho utilitza una altra persona.

·PROVA DE GLUCOSA EN SANG:

Tenim dos aparells: una agulla automàtica que serveix per punxar-nos com ho fan els diabètics i un aparell per mesurar el nivell de glucosa.

Agafem una tira reactiva i la fiquem dins la màquina. Col·loquem una agulla a la màquina de punxar i després de netejar la pell, ens punxem. Deixem que la sang caigui sobre la tira reactiva i ens mostra el resultat immediatament.

·TENSIÓ ARTERIAL:

Es col·loca la cinta al voltant del braç, de manera que la part inferior estigui a 2 dits de distància del colze. S’ha de deixar el braç a la taula i no parlar ni moure’s. La cinta s’infla i mesura el teu valor màxim (durant la sístole) i el valor mínim (durant la diàstole) i la pulsació.

·PERFIL LIPÍDIC:

Primer s’ha de desinfectar el dit i punxar-lo tal i com havíem fet amb la prova de la glucosa però aquesta vegada agafem la sang amb un tub petit. La posem a la màquina i aquesta triga una mica a donar els resultats.

Dona el volum de colesterol total i d’HDL(colesterol bó) i d'LDL (colesterol dolent).

En aquesta taula podem veure els valors normals i els obtinguts per un company.

	Colesterol total	HDL	TG	LDL	TA (sístole)	TA (diàstole)
VALORS MITJANS	179	35	62	131	147	99
EXEMPLE			79		95	72

VISITA A LA CLÍNICA DIAGONAL, D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT

El passat dia 10 de gener vam anar a visitar la Clínica Diagonal perquè ens parlessin de la Gestió Hospitalària i ens fessin una xerrada sobre Farmacologia.

Ens van ensenyar diferents departaments de l’hospital, explicant-nos com funcionaven i que hi feien. Va ser una visita molt interessant ja que no és fàcil aconseguir una visita així fàcilment i, a més, és un hospital molt modern i tot els equipaments tenen les últimes tecnologies.

Primer vam passar per l’apartat de Diagnosi per Imatge, en el que es fan totes les radiografies i altres sistemes que serveixen per poder detectar anomalies a través de la imatge. No hi vam entrar perquè totes s’estaven utilitzant, però ens van ensenyar el passadís que separa la cambra on es fa la imatge i la cambra on està l’especialista. Estan separades degut a la alta radiació que requereixen aquests mètodes.

A continuació, ens van portar a la zona d’oncologia, on vam poder entrar perquè no s’estava utilitzant. Són unes saletes petites on els pacients reben el tractament, normalment quimioteràpia. Hi ha una finestra que comunica aquesta saleta amb la zona on estan les infermeres, perquè puguin vigilar al pacient en tot moment. Aquestes saletes tenen moltes comoditats, televisió, lloc per un acompanyant i llum natural, ja que normalment són tractaments molt llargs.

Hem vist la zona d’urgències, amb el passadís comunicat amb l’exterior i unes habitacions, anomenades boxos, on es fa el primer tractament del pacient. Només hem pogut veure un dels boxos durant un moment ja que han d’estar en disposició per si entra una emergència en qualsevol moment.

Just al costat de la zona d’urgències tenen l’UCI, Unitat de Cures Intensives. Allà porten als pacients que han de ser atesos 24 hores o que han passat per una operació complicada. Hem vist una de les habitacions, que està plena d’aparells preparats per mesurar tots els aspectes necessaris.

Els quiròfans estan a continuació, tot i que només hem pogut veure el passadís  que dona als quiròfans ja que per entrar-hi has d’estar completament esterilitzat. Al costat dels quiròfans, hi ha les sales on es prepara al pacient per l’operació i la de post-operatori.

Després ens van portar al laboratori, on es fan les anàlisis que calguin i s’obtenen les dades. Allà, una de les treballadores ens va explicar com funcionaven les coses allà, que s’estava fent i un sistema que s’havien inventat per enviar els resultats i les mostres per l’hospital, que consistia en uns tubs per els quals passaven uns recipients.

Hem passat per la cuina i pel magatzem de farmacologia que tenen, on estan els farmacèutics i totes les medicines que es necessiten. Abans d’anar a la sala on es fan les conferències de premsa i on ens faran una xerrada de farmacologia, hem passat per un consultori normal, en el que hi ha la taula del metge i un llit per fer reconeixements.

Ens ha semblat una visita molt interessant i productiva i ens ha agradat molt.