Ja fa 40 des de que es va fer el primer transplantament, en que una persona va poder millorar la seva qualitat de vida i probablement salvar-la. Des de llavors, el nombre de transplantaments que es fan creix exponencialment cada dia. Però també ho fa la llista d’espera.
El transplantament d’òrgans es fa amb pacients morts normalment i els òrgans trasplantats són majoritàriament ronyons, fetge, cor, pulmons i pàncrees. El ronyó i una part del fetge són els únics que es poden donar de pacients vius.
Tot i així, un òrgan no és una garantia de per vida. El pacient trasplantat ha de prendre immunodepressors durant la resta de la seva vida, que acostuma a allargar-se 10 anys més gràcies al transplantament. Aquests permeten que el seu cos no ataqui el nou òrgan, considerant-lo estrany. Aquests immunodepressors tenen nombrosos efectes secundaris i no acostumen a permetre que el pacient tingui una vida normal.
Per això cal la investigació i noves tècniques com el trasplantament de teixits, que tot i que no salven la vida al pacient, milloren la seva qualitat. Els més comuns són els transplantaments d’ossos, vàlvules del cor, tendons, còrnies i pell. Gràcies a les cèl·lules mare es veu possible que en el futur es puguin fabricar òrgans al laboratori per desprès trasplantar-los.
Per aquesta recerca, la Marató va dedicar aquest any el programa a aconseguir fons per finançar projectes de recerca en aquesta direcció. Des de 1992, aquest programa de TV3 dedica un dia a parlar de malalties o trastorns que afecten la societat i intentar acoseguir donacions. Això ajuda molt als investigadors, que presenten els seus projectes per obtenir aquestes ajudes econòmiques. Els millors projectes són finançats a la totalitat i els resultats s’exposen a Simposium perquè la societat catalana vegi els resultats que s’han aconseguit amb els seus donatius.
Perquè quan acaba una vida en poden començar d'altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario