QUÈ ÉS L’ENVELLIMENT?
Els factors que influeixen en l'envelliment i la conseqüent longevitat són:
1. L’estimulació dels gens reparadors i protectors aconsegueix augmentar la longevitat. Aquests gens pertanyen a una família que produeix unes proteïnes, les sirtuines que actuen regulant l’activitat d’altres gens relacionats amb les defenses cel·lulars, la reparació de danys, la producció d’energia i la mort cel·lular programada. Les sirtuines ( especialment les SIR2, la més estudiada) necessiten per actuar NADH, una molècula crucial del metabolisme, que es produeix en majors quantitats en situacions d’adversitat.
2. Les Alteracions en qualsevol de les múltiples etapes i factors que participen en els complexos processos cel·lulars d'informació genètics
3. Errors en les maquinàries cel·lulars de reparació dels danys genètics, en l'ADN
4.Modificacions en els components genètics mitocondrials.
5. Errors en l'apoptosi, també coneguda com "suïcidi cel·lular", que serveix perquè desapareguin cèl·lules innecessàries o inadequades
6. Fallades en la proteòlisi intracel·lular, específicament en el sistema proteasoma-ubiquitina, encarregat de localitzar i destruir les proteïnes defectuoses
7.Els telòmers i telomerasa, relacionant la pèrdua de longitud telomèrica, en cada divisió cel·lular, amb una tendència a la immortalització (i a la malignització). El Dr Hayflick fa més de 20 anys ja va descobrir que les cèl·lules humanes posseïen una capacitat limitada de duplicació: unes 50 divisions cel · lulars
8. Autoimmunitat, activant el sistema immune pels components propis. I, dins del nivell global d'organisme, són citables:
9.Hormones com DHEA o melatonina
1. Nutrició equilibrada.
LÍNIES DE RECERCA
És el conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen com a conseqüència de l’acció del temps sobre els éssers vius. Suposa la disminució de la capacitat d’adaptació en cada un dels òrgans, aparelles i sistemes. És a dir, consisteix en la pèrdua gradual de la potencialitat de les nostres cèl·lules i de l’ organisme
LONGEVITAT
La longevitat és un concepte que està íntimament relacionat amb l’envelliment, es defineix com la condició de viure el màxim d’anys possibles.
Amb l’augment de l’esperança de vida, la pràctica mèdica centra el seu interès en una nova àrea del coneixement: la longevitat. Aquesta tracta en profunditat els factors associats a gaudir de qualitat de vida després dels 65 anys.
No tots els individus envelleixen alhora, ni tots els òrgans, ni tots els sistemes del mateix individu ho fan simultàniament. Com que l’envelliment és un procés continu, la salut d’una persona gran tindrà les seves bases en la salut desenvolupada durant tota la seva vida. Per tant, cada persona pot fer moltes coses per ser agent de la seva longevitat.
No tots els individus envelleixen alhora, ni tots els òrgans, ni tots els sistemes del mateix individu ho fan simultàniament. Com que l’envelliment és un procés continu, la salut d’una persona gran tindrà les seves bases en la salut desenvolupada durant tota la seva vida. Per tant, cada persona pot fer moltes coses per ser agent de la seva longevitat.
LES CLAUS DE LA LONGEVITAT
Bona disposició genètica:Els factors que influeixen en l'envelliment i la conseqüent longevitat són:
1. L’estimulació dels gens reparadors i protectors aconsegueix augmentar la longevitat. Aquests gens pertanyen a una família que produeix unes proteïnes, les sirtuines que actuen regulant l’activitat d’altres gens relacionats amb les defenses cel·lulars, la reparació de danys, la producció d’energia i la mort cel·lular programada. Les sirtuines ( especialment les SIR2, la més estudiada) necessiten per actuar NADH, una molècula crucial del metabolisme, que es produeix en majors quantitats en situacions d’adversitat.
2. Les Alteracions en qualsevol de les múltiples etapes i factors que participen en els complexos processos cel·lulars d'informació genètics
3. Errors en les maquinàries cel·lulars de reparació dels danys genètics, en l'ADN
4.Modificacions en els components genètics mitocondrials.
5. Errors en l'apoptosi, també coneguda com "suïcidi cel·lular", que serveix perquè desapareguin cèl·lules innecessàries o inadequades
6. Fallades en la proteòlisi intracel·lular, específicament en el sistema proteasoma-ubiquitina, encarregat de localitzar i destruir les proteïnes defectuoses
7.Els telòmers i telomerasa, relacionant la pèrdua de longitud telomèrica, en cada divisió cel·lular, amb una tendència a la immortalització (i a la malignització). El Dr Hayflick fa més de 20 anys ja va descobrir que les cèl·lules humanes posseïen una capacitat limitada de duplicació: unes 50 divisions cel · lulars
8. Autoimmunitat, activant el sistema immune pels components propis. I, dins del nivell global d'organisme, són citables:
9.Hormones com DHEA o melatonina
Hàbits saludables
1. Nutrició equilibrada.
És important ajustar l’alimentació per mantenir l’equilibri i cobrir les necessitats energètiques, que varien segons l’edat. Una dieta inadequada es relaciona amb diferents problemes de salut, com ara el sobrepès, l’augment del colesterol, la hipertensió i alguns tipus de càncer. Les verdures, fruites i llegums, oli d’oliva i peix blau, un consum moderat de vi i llet, productes làctics, especialment en forma de formatges, i una baixa ingesta de carn vermella constitueixen una dieta recomenada
2. Respectar el son
3. Exercici físic
El sedentarisme és un important factor de risc cardiovascular i duu a un deteriorament de la massa muscular i de l’esquelet. L’envelliment, d’altra banda, provoca una pèrdua progressiva del desenvolupament muscular. Una persona físicament activa envelleix més lentament, ja que manté la seva capacitat funcional durant un període de temps més llarg. L’exercici físic és ideal per prevenir i controlar moltes de les patologies cròniques més comunes al món occidental. Els exercicis més recomanables són els dinàmics, o isotònics, i aeròbics. Córrer, nedar, caminar, anar en bicicleta…, en intensitats de suau a moderada.
Tot i que en els últims anys s’ha endarrerit molt l’esperança de vida, la longevitat no ha variat, ja que es considerava un aspecte biològic del cos que no podia ser canviat.
Tot i així,hi ha alguns descobriments que podrien permetre canviar aquesta edat límit dels humans.
Ens hem basat en el descobriment de la rapamicina.
Una de les noves línies de recerca en el camp de la longevitat és l’aplicació en humans de la rapamicina, un bacteri que produeix una substància que endarrereix l’envelliment. Tot i que el bacteri va ser descobert l’any 1971, ara se n’han descobert les possibilitats que ofereix. El ratolins, s’ha observat que la longevitat augmenta en un 14% en les femelles i un 9% en mascles, mentre que l’esperança de vida augemnta un 38% en femelles i un 28% en mascles. Tot i així, la rapamicina té importants efectes secundaris
La rapamicina actua sobre una proteïna anomenada TOR (target of rapamycin): aquesta proteïna té com a funció indicar a la cèl·lula la quantitat de nutrients que li queden. D’aquesta manera, quan li queden pocs, comença a disminuir la reproducció i fa un procès d’autofàgia(es menja a si mateixa) per tal d’eliminar les parts envellides i “reaprofitar-se”. Això podria alentir el procés de desenvolupament de malalties com l’Alzheimer, Parkinson, degeneració del múscul cardíac, diabetes de tipus 2m osteoporosi i la degeneració de la vista. La longevitat de les persones podria augmentar en 5 o 10 anys, arribant als 110 anys.
El Kronos Longevity Research Institute ha determinat que:
·La vitamina D és una vitamina molt important per a la salut, molt relacionada amb l’envelliment. Un nivell baix d’aquesta vitamina causa, entre d’altres degeneració macular i demència. S’ha comprovat que entre el 40% i el 100% dels homes i dones demés de 65 anys tenen un nivell baix de vitamina D.
·oxidació, inflamació i falta d’insulina són les tres causes principals de quasi totes les malalties relacionades amb l’envelliment.
·Els telòmers es fan més curts amb el temps, de manera que les funcions de la cèl·lula es fan amb menys eficàcia i mor amb un període de temps més curt.
Totes les línies de recerca van enfocades en aquest sentit.
IMPLICACIONS BIOÈTIQUES
La principal implicació bioètica de la longevitat és que l’objectiu no ha de ser arribar als 140 anys amb una dependència total des dels 100. L’objectiu hauria de ser millorar la qualitat de la vida, en comptes d’allargar-la tant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario