INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES I FARMACOGENÈTICA

INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES:

Una interacció farmacològica es defineix com la modificació de l'efecte d'un fàrmac per l'acció o presència d'un altre quan s'administren conjuntament. Aquestes es poden produir a causa de la interacció: fàrmac-fàrmac, fàrmac-fitoteràpia, fàrmac-aliments.

Hi ha dos tipus de mecanismes diferents en les interaccions:

-Les Farmacodinàmiques són les interaccions previsibles i es produeixen a l’òrgan en el que actua el fàrmac. Els resultats d’aquesta interacció produeix una suma d’efectes o un antagonisme.

-Les Farmacocinètiques es produeixen a causa de la influència en els processos d’absorció, distribució, metabolisme o excreció(procés per al qual el medicament o les seus metabòlits són eliminats de l’organisme).

Els resultats d’aquesta interacció produeixen una falta d’eficàcia del fàrmac administrat, o bé, un procés de toxicitat en el pacient.

Cal posar especial rellevància amb les interaccions que es produeixen en el metabolisme enzimàtic ja que és el principal eix d’aquestes alteracions. Un exemple és, el CYP450 que és un complex enzimàtic que engloba una superfamília de hemoproteínas que es troben principalment al fetge i a l'intestí i que metabolitzen diferents substrats. Aquests enzims es caracteritzen per la seva adaptabilitat, per la capacitat de ser induïdes o inhibides, en molts casos, però no sempre, pels mateixos fàrmacs que són els seus substrats.

Per tal de prevenir aquestes interaccions cal identificar els factors de risc i estudiar diferents fonts d’informació com la fitxa tècnica del medicament, estudis en revistes científiques i navegar per bases de dades electròniques.

Quan parlem de factors de risc hem de distingir entre el fàrmac i el pacient ( edat, automedicació, patologies cròniques associades i genètica)

FARMACOGENÈTICA

La farmacogètica és l’estudi de les diferents reaccions i acció dels fàrmacs en funció de la informació genètica d’una persona ja que Els éssers humans compartim el 99,9% dels gens, mentre que el 0,1% restant és diferent en cada individu

L’objectiu de la farmacogenètica està centrada en la determinació de les possibles conseqüències clíniques que poden generar els polimorfismes genètics (la variabilitat genètica influeix en la resposta farmacològica i contribueix en l’aparició d’interaccions)

L’objectiu a llarg plaç d’aquesta branca és indivualitzar les teràpies en funció dels gens de cada pacient per assegurar-ne l’eficàcia i la seguretat.

Posarem varis exemples:

1. El Cetuximab, que és un tractament que s’utilitza pels pacients amb càncer de colon ja que actua sobre el receptor del factor de creixement epidèrmic que s’activa de manera diferent a les cèl·lules tumorals, interacciona amb els pacients que tenen el gen K.RAS mutat.

2. La Wafarina(anticoagulant) interacciona amb el Miconazol (antifungi)que és un inhibidor del metabolisme

3. El Meropenem ( que és un antibiòtic) interacciona amb el antiepilèptic Ac. Valproic produint una associació contraindicada.

4. La Rifamoicin, un inhibidor del metabolisme,  interaccionen amb els anticonceptius oral produint una falta d’eficàcia d’aquests.