INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES I FARMACOGENÈTICA

INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES:

Una interacció farmacològica es defineix com la modificació de l'efecte d'un fàrmac per l'acció o presència d'un altre quan s'administren conjuntament. Aquestes es poden produir a causa de la interacció: fàrmac-fàrmac, fàrmac-fitoteràpia, fàrmac-aliments.

Hi ha dos tipus de mecanismes diferents en les interaccions:

-Les Farmacodinàmiques són les interaccions previsibles i es produeixen a l’òrgan en el que actua el fàrmac. Els resultats d’aquesta interacció produeix una suma d’efectes o un antagonisme.

-Les Farmacocinètiques es produeixen a causa de la influència en els processos d’absorció, distribució, metabolisme o excreció(procés per al qual el medicament o les seus metabòlits són eliminats de l’organisme).

Els resultats d’aquesta interacció produeixen una falta d’eficàcia del fàrmac administrat, o bé, un procés de toxicitat en el pacient.

Cal posar especial rellevància amb les interaccions que es produeixen en el metabolisme enzimàtic ja que és el principal eix d’aquestes alteracions. Un exemple és, el CYP450 que és un complex enzimàtic que engloba una superfamília de hemoproteínas que es troben principalment al fetge i a l'intestí i que metabolitzen diferents substrats. Aquests enzims es caracteritzen per la seva adaptabilitat, per la capacitat de ser induïdes o inhibides, en molts casos, però no sempre, pels mateixos fàrmacs que són els seus substrats.

Per tal de prevenir aquestes interaccions cal identificar els factors de risc i estudiar diferents fonts d’informació com la fitxa tècnica del medicament, estudis en revistes científiques i navegar per bases de dades electròniques.

Quan parlem de factors de risc hem de distingir entre el fàrmac i el pacient ( edat, automedicació, patologies cròniques associades i genètica)

FARMACOGENÈTICA

La farmacogètica és l’estudi de les diferents reaccions i acció dels fàrmacs en funció de la informació genètica d’una persona ja que Els éssers humans compartim el 99,9% dels gens, mentre que el 0,1% restant és diferent en cada individu

L’objectiu de la farmacogenètica està centrada en la determinació de les possibles conseqüències clíniques que poden generar els polimorfismes genètics (la variabilitat genètica influeix en la resposta farmacològica i contribueix en l’aparició d’interaccions)

L’objectiu a llarg plaç d’aquesta branca és indivualitzar les teràpies en funció dels gens de cada pacient per assegurar-ne l’eficàcia i la seguretat.

Posarem varis exemples:

1. El Cetuximab, que és un tractament que s’utilitza pels pacients amb càncer de colon ja que actua sobre el receptor del factor de creixement epidèrmic que s’activa de manera diferent a les cèl·lules tumorals, interacciona amb els pacients que tenen el gen K.RAS mutat.

2. La Wafarina(anticoagulant) interacciona amb el Miconazol (antifungi)que és un inhibidor del metabolisme

3. El Meropenem ( que és un antibiòtic) interacciona amb el antiepilèptic Ac. Valproic produint una associació contraindicada.

4. La Rifamoicin, un inhibidor del metabolisme,  interaccionen amb els anticonceptius oral produint una falta d’eficàcia d’aquests.

RECERCA SOBRE LONGEVITAT

QUÈ ÉS L’ENVELLIMENT?

És el conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen com a conseqüència de l’acció del temps sobre els éssers vius. Suposa la disminució de la capacitat d’adaptació en cada un dels òrgans, aparelles i sistemes. És a dir, consisteix en la pèrdua gradual de la potencialitat de les nostres cèl·lules i de l’ organisme

LONGEVITAT

La longevitat és un concepte que està íntimament relacionat amb l’envelliment, es defineix com la condició de viure el màxim d’anys possibles.

Amb l’augment de l’esperança de vida, la pràctica mèdica centra el seu interès en una nova àrea del coneixement: la longevitat. Aquesta tracta en profunditat els factors associats a gaudir de qualitat de vida després dels 65 anys.

No tots els individus envelleixen alhora, ni tots els òrgans, ni tots els sistemes del mateix individu ho fan simultàniament. Com que l’envelliment és un procés continu, la salut d’una persona gran tindrà les seves bases en la salut desenvolupada durant tota la seva vida. Per tant, cada persona pot fer moltes coses per ser agent de la seva longevitat.

LES CLAUS DE LA LONGEVITAT

Bona disposició genètica:

Els factors que influeixen en l'envelliment i la conseqüent longevitat són:

1. L’estimulació dels gens reparadors i protectors aconsegueix augmentar la longevitat. Aquests gens pertanyen a una família que produeix unes proteïnes, les sirtuines que actuen regulant l’activitat d’altres gens relacionats amb les defenses cel·lulars, la reparació de danys, la producció d’energia i la mort cel·lular programada. Les sirtuines ( especialment les SIR2, la més estudiada) necessiten per actuar NADH, una molècula crucial del metabolisme, que es produeix en majors quantitats en situacions d’adversitat.  

2. Les  Alteracions en qualsevol de les múltiples etapes i factors que participen en els complexos processos cel·lulars d'informació genètics

3. Errors en les maquinàries cel·lulars de reparació dels danys genètics, en l'ADN

4.Modificacions en els components genètics mitocondrials.

5. Errors en l'apoptosi, també coneguda com "suïcidi cel·lular", que serveix perquè desapareguin cèl·lules innecessàries o inadequades

6. Fallades en la proteòlisi intracel·lular, específicament en el sistema proteasoma-ubiquitina, encarregat de localitzar i destruir les proteïnes defectuoses

7.Els telòmers i telomerasa, relacionant la pèrdua de longitud telomèrica, en cada divisió cel·lular, amb una tendència a la immortalització (i a la malignització). El Dr Hayflick fa més de 20 anys ja va descobrir que les cèl·lules humanes posseïen una capacitat limitada de duplicació: unes 50 divisions cel · lulars

8. Autoimmunitat, activant el sistema immune pels components propis. I, dins del nivell global d'organisme, són citables:

9.Hormones com DHEA o melatonina

http://www.homeopatia.com.mx/memorias2003/EnvejecimientoyLongevidada.htm

http://mundobiologia.portalmundos.com/envejecimiento-los-genes-implicados/

Hàbits saludables

1. Nutrició equilibrada.

És important ajustar l’alimentació per mantenir l’equilibri i cobrir les necessitats energètiques, que varien segons l’edat. Una dieta inadequada es relaciona amb diferents problemes de salut, com ara el sobrepès, l’augment del colesterol, la hipertensió i alguns tipus de càncer. Les  verdures, fruites i llegums, oli d’oliva i peix blau, un consum moderat de vi i llet, productes làctics, especialment en forma de formatges, i una baixa ingesta de carn vermella constitueixen una dieta recomenada

2. Respectar el son

3. Exercici físic

El sedentarisme és un important factor de risc cardiovascular i duu a un deteriorament de la massa muscular i de l’esquelet. L’envelliment, d’altra banda, provoca una pèrdua progressiva del desenvolupament muscular. Una persona físicament activa envelleix més lentament, ja que manté la seva capacitat funcional durant un període de temps més llarg. L’exercici físic és ideal per prevenir i controlar moltes de les patologies cròniques més comunes al món occidental. Els exercicis més recomanables són els dinàmics, o isotònics, i aeròbics. Córrer, nedar, caminar, anar en bicicleta…, en intensitats de suau a moderada.

LÍNIES DE RECERCA

Tot i que en els últims anys s’ha endarrerit molt l’esperança de vida, la longevitat no ha variat, ja que es considerava un aspecte biològic del cos que no podia ser canviat.

Tot i així,hi ha alguns descobriments que podrien permetre canviar aquesta edat límit dels humans.

Ens hem basat en el descobriment de la rapamicina.

Una de les noves línies de recerca en el camp de la longevitat és l’aplicació en humans de la rapamicina, un bacteri que produeix una substància que endarrereix l’envelliment. Tot i que el bacteri va ser descobert l’any 1971, ara se n’han descobert les possibilitats que ofereix. El ratolins, s’ha observat que la longevitat augmenta en un 14% en les femelles i un 9% en mascles, mentre que l’esperança de vida augemnta un 38% en femelles i un 28% en mascles. Tot i així, la rapamicina té importants efectes secundaris

La rapamicina actua sobre una proteïna anomenada TOR (target of rapamycin): aquesta proteïna té com a funció indicar a la cèl·lula la quantitat de nutrients que li queden. D’aquesta manera, quan li queden pocs, comença a disminuir la reproducció i fa un procès d’autofàgia(es menja a si mateixa) per tal d’eliminar les parts envellides i “reaprofitar-se”. Això podria alentir el procés de desenvolupament de malalties com l’Alzheimer, Parkinson, degeneració del múscul cardíac, diabetes de tipus 2m osteoporosi i la degeneració de la vista. La longevitat de les persones podria augmentar en 5 o 10 anys, arribant als 110 anys.

El Kronos Longevity Research Institute ha determinat que:

·La vitamina D és una vitamina molt important per a la salut, molt relacionada amb l’envelliment. Un nivell baix d’aquesta vitamina causa, entre d’altres degeneració macular i demència. S’ha comprovat que entre el 40% i el 100% dels homes i dones demés de 65 anys tenen un nivell baix de vitamina D.

·oxidació, inflamació i falta d’insulina són les tres causes principals de quasi totes les malalties relacionades amb l’envelliment.

·Els telòmers es fan més curts amb el temps, de manera que les funcions de la cèl·lula es fan amb menys eficàcia i mor amb un període de temps més curt.

Totes les línies de recerca van enfocades en aquest sentit.

IMPLICACIONS BIOÈTIQUES

La principal implicació bioètica de la longevitat és que l’objectiu no ha de ser arribar als 140 anys amb una dependència total des dels 100. L’objectiu hauria de ser millorar la qualitat de la vida, en comptes d’allargar-la tant.

TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS I LA MARATÓ DE TV3

Ja fa 40 des de que es va fer el primer transplantament, en que una persona va poder millorar la seva qualitat de vida i probablement salvar-la. Des de llavors, el nombre de transplantaments que es fan creix exponencialment cada dia. Però també ho fa la llista d’espera.

El transplantament d’òrgans es fa amb pacients morts normalment i els òrgans trasplantats són majoritàriament ronyons, fetge, cor, pulmons i pàncrees. El ronyó i una part del fetge són els únics que es poden donar de pacients vius.

Tot i així, un òrgan no és una garantia de per vida. El pacient trasplantat ha de prendre immunodepressors durant la resta de la seva vida, que acostuma a allargar-se 10 anys més gràcies al transplantament. Aquests permeten que el seu cos no ataqui el nou òrgan, considerant-lo estrany. Aquests immunodepressors tenen nombrosos efectes secundaris i no acostumen a permetre que el pacient tingui una vida normal.

Per això cal la investigació i noves tècniques com el trasplantament de teixits, que tot i que no salven la vida al pacient, milloren la seva qualitat. Els més comuns són els transplantaments d’ossos, vàlvules del cor, tendons, còrnies i pell. Gràcies a les cèl·lules mare es veu possible que en el futur es puguin fabricar òrgans al laboratori per desprès trasplantar-los.

Per aquesta recerca, la Marató va dedicar aquest any el programa a aconseguir fons per finançar projectes de recerca en aquesta direcció. Des de 1992, aquest programa de TV3 dedica un dia a parlar de malalties o trastorns que afecten la societat i intentar acoseguir donacions. Això ajuda molt als investigadors, que presenten els seus projectes per obtenir aquestes ajudes econòmiques. Els millors projectes són finançats a la totalitat i els resultats s’exposen a Simposium perquè la societat catalana vegi els resultats que s’han aconseguit amb els seus donatius.

Perquè quan acaba una vida en poden començar d'altres.