VISITA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER VEURE UNA MÀQUINA DE PCR

El dia 11 d’octubre de 2011 vam anar amb tots els companys de Biomedicina a La universitat de Barcelona a veure al professor Francesc Mestres, que ens va fer una explicació del que era la pràctica de la PCR i ens va ensenyar una màquina per fer-la.

Ens va explicar el següent:

La PCR és la reacció en cadena de la Polimerasa.

Per poder fer la seqüenciació de l’ADN, és a dir, dir les bases que formen una part de l’ADN, en necessitem una gran quantitat i a vegades no en tenim proper poder fer això o és una ADN antic,... En aquest cas, faríem servir la tècnica de la PCR per augmentar-ne la quantitat.

Amb la desnaturalització(temperatura molt alta) les cadenes se separen i si les tornes a baixar de temperatura, es tornen a ajuntar.

Si fas una baixada de temperatura molt brusca, queden precipitats. Llavors, el que s’intenta fer és el procés de reproducció . Se li posen bases i tot el material i llavors s’hi afegeix l’enzim Polimerasa I. Per fer.h9o de manera manual, s’hauria de tornar a escalfar i llavors l’enzim es perdria i és molt car. A més aquest procés és molt llarg. Per això, Kary Mullis va fer un procés perquè això es pogués fer de manera automàtica. El problema que tenim és que l’enzim Polimerasa I es destrueix amb temperatures altes. Mullis va trobar un DNA Polimerasa d’un animal marí, el Thermophilus aquaticus que aguantava altes temperatures. Per aquest procés calia la Taq Polimerasa i la màquina, que s’anomena termociclador, que canvia de temperatura de manera molt ràpida. El màxim és 35 més o menys.

Els Primers són molt importants en la PCR, i són uns orgànuls que permeten amplificar el lloc del genoma que tu vols. S’ha de dissenyar.

L’aplicació de la PCR és per malaltie, diagnòstic precoç, genètica forense, anàlisi de DNA antic, filogènies moleculars(evolució).

 

Després ens va portar a un laboratori on hi havia dues màquines de PCR, una era més antiga i l’altre més moderna. Una ja havia acabat de fer el procés. El que vam fer va ser utilitzar unes pipetes electròniques, en les que tu dius la quantitat de líquid que vols agafar i l’agafa exactament. Vam fer això un per un i vam marxar.