1. Com preveu que la utilització de les cèl·lules mare afectarà la societat del futur?
Jo crec que les cèl·lules mare (CM) no seran la solució a tots els problemes de salut del futur, però si penso que trobaran al seu lloc en el tractament de determinades patologies i que tindran un paper important. Crec que encara hem de trobar quin és el tipus de CM més adequat per a cada indicació. Les CM afectaran a la societat en el sentit que es podran tractar determinades malalties que ara són incurables o comporten una qualitat de vida molt dolenta.
2. Els investigadors estan d'acord que hi ha hagi un comitè ètic que reguli els projectes sobre cèl·lules mare?
Si. La majoria dels investigadors estan d’acord amb el paper dels Comitès d’Ètica. Els investigadors estan al servei de la societat, posen els seus coneixements al servei de la societat. Els Comitès d’Ètica són una representació de la societat, això si amb els coneixements adequats per decidir el que pot ser profitós per la societat tenint en compte els principis de beneficència i no-maleficència.
3. Realment tot el problema ètic que es planteja últimament amb les cèl·lules mare, afecta d'una manera directa i determinant en el desenvolupament de noves tècniques o simplement en la investigació amb aquestes i els seus possibles fins?
El problema ètic que afecta a les CM embrionàries degut a l’utilització d’embrions humans pot arribar a afectar el desenvolupament de noves tècniques. Recentment la Cort de Justicia de l’Unió Europea va acceptar la demanda de Greenpeace en contra una patent presentada per el professor Oliver Brüstle que descrivia la metodologia per la diferenciació a un determinat tipus cel·lular a partir de CM embrionàries humanes. La Cort va donar la raó a Greenpeace al·legant un article d’una Directiva Europea que diu que “els embrions humans no es podran utilitzar per a us industrial o comercial”.
La qüestió es si qualsevol metodologia que impliqui la utilització de CM embrionàries humanes estarà exclosa de patent. (Jo, personalment, considero que no és el mateix un embrió que una línea de CM embrionàries).
Sabem que perquè una teràpia arribi a tothom ha d’estar implicada la industria farmacèutica. La industria no posarà diners en la recerca si no veu un benefici a curt o mig termini. I sense patents, la industria farmacèutica no estarà interessada en invertir diners en recerca.
Per tant, si que pot afectar, i molt!
4. De la mateixa manera que és possible aconseguir cèl·lules i teixits especialitzats a partir de cèl·lules mare és possible crear un òrgan sencer, com per exemple un cor, a partir de cèl·lules mare? Si és possible com es duu a terme?
S’ha aconseguit, amb cors de porc, eliminar totes les cèl·lules del cor i deixar no més la estructura del cor, i s’ha “reconstruït” el cor amb cèl·lules mare mesenquimals del propi porc i que aquest “cor reconstruït” bategui.
Ara s’està començant a fer proves amb cors humans no aptes per trasplantament. L’estudi està en una fase molt experimental i falta molt encara per que aquest cor reconstruïts es puguin utilitzar per teràpia. L’avantatge de la tècnica seria que al utilitzar cèl·lules mare mesenquimals del propi pacient no hi hauria rebuig. A més es podrien utilitzar cors que actualment no son aprofitables per trasplantaments. Tindríem mes òrgans per trasplantar.
5. A partir de cèl·lules mare, es pot crear un individu?
No, no es pot. Aquesta és la diferència entre cèl·lula totipotent i pluripotent. Les CM embrionàries són pluripotents. Un zigot o qualsevol cèl·lula d’un embrió fins a l’estadi de 8-10 cèl·lules és totipotent.
6. En quines circumstàncies un teixit creat a partir de cèl·lules mare crea rebuig al pacient que li són implantades?
Quan no són genèticament idèntiques al receptor. Si no es pren tractament immunosupressor.
7. Si les cèl·lules mare es diferencien segons el medi en el que es troben, com pot ser que en un teixit cardíac en creïn, a vegades, altres cèl·lules, com ara del teixit epitelial?
Perquè tot i que l’entorn te molt a veure en la diferenciació, no és el mateix un medi de cultiu a una placa de Petri al laboratori, del que saps tots el components que un teixit determinat.
8. He llegit que hi ha una possibilitat de crear cèl·lules encapsulades, que porten una membrana sintètica que permet solucionar molts dels inconvenients que porten aquestes cèl·lules mare, Ja s'ha dut a terme o és només una hipòtesi? Com funciona exactament? Com es crearia i es col·locaria aquesta membrana?
Jo he llegit que s’ha utilitzat membranes d’alginat per encapsular cèl·lules productores d’insulina per tractar pacients amb diabetis. Pel que he llegit s’ha tractat pel moment un sol pacient.
Es tracta d’una membrana porosa que deixa passar els nutrients de l’exterior i sortir l’insulina del interior, però no deixa entrar els anticossos, i per tant no hi ha rebuig.
De tota manera, algun problema deu haver-hi perquè la publicació del tractament d’aquest pacient és del 2007. Si no han tractat cap pacient més, deu ser que alguna cosa no funciona, encara que no ho diguin...
9. També he llegit que hi ha un grup d'investigació que va aconseguir el següent, a partit de cèl·lules mare i coral."Otro grupo ha usado una combinación de trozos de coral (una cerámica natural de carbonato cálcico) con células madre mesenquimales para generar implantes ortopédicos que lograron curación al menos parcial de lesiones óseas en ovejas. Al cabo de varios meses tras la implantación, estos composites de coral se habían remodelado como huesos maduros, e incluso habían logrado su fusión completa con el hueso nativo. Parece ser que parte del éxito se debe a que el coral suministra una matriz porosa tridimensional reabsorbible, que permite la infiltración y organización de las células repobladoras."
S'ha provat més aquesta tècnica? Ja ha estat provada amb humans?
S'ha provat més aquesta tècnica? Ja ha estat provada amb humans?
No se si aquesta tècnica en concret s’ha assajat ja en humans. Però es cert que s’estan provant diferents estructures de diferents components que actuen com a matrius que aguanten i donen l ‘estructura en 3D que es necessita en molt casos. Les cèl·lules es situen “repoblant” aquestes matrius. S’està utilitzant sobretot en traumatologia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario