INFORME DE LA PRÀCTICA DE DETERMINACIÓ DE GRUPS SANGUINIS (II)

MATERIAL

Sèrum humà anti-A, anti-B

Portaobjectes

Escuradents plans

Llancetes esterilitzades

Alcohol

PROCEDIMENT

Primer de tot cal posar-se la bata de laboratori com a mesura de prevenció obligatòria en totes les pràctiques.

Per començar, hem de rentar-nos a consciència les mans amb aigua i sabó i ens les ruixem amb alcohol per tal de desinfectar-les completament. A continuació, agafem una llanceta esterilitzada i fem, amb molta cura, una punció al dit índex o polze. Seguidament, sense prémer-nos el dit (per evitar talls de circulació), deixem caure una goteta de sang als dos extrems d'un portaobjectes que prèviament havíem rentat. Cal afegir que hem de posar les gotes de sang sense recolzar completament el dit sobre el portaobjectes per tal d'aconseguir que aquesta conservi la seva forma semiesfèrica. Així doncs, sense tocar en cap moment la preparació, aboquem una gota de sèrum anti-A, que és d'un color blau característic, damunt de la primera gota de sang i una gota de sèrum anti-B, que es mostra de color groc, sobre la segona. A partir d'aquest moment, cal efectuar els següents passos amb rapidesa per evitar que les gotes de sang coagulin i resultin inservibles. Prenem l'escuradents pla i removem els dos preparats, una amb cada extrem per evitar que hi hagi barreges no desitjades. Aleshores, deixem reposar les mostres uns 20 segons i seguidament balancegem suaument el portaobjectes.

Els resultats de les possibles aglutinacions de les gotes de sang en presència dels sèrums anti-A i anti-B seran visibles molt ràpidament.

RESULTATS

Després d'esperar el temps indicat, hem observat que la sang de la primera gota, coberta amb sèrum anti-A, ha quedat aglutinada i es presenta en forma de petits grumolls consistents  i vermells que suren en el líquid blau. D'altra banda, després de remoure la preparació amb un escuradents, la segona gota de sang ha quedat completament dissolta en la gota de sèrum anti-B.

                                   

CONCLUSIONS

Segons els antígens que hi ha a la membrana dels eritròcits, classifiquem la sang en diversos tipus. Hi ha dos grups d’antígens que tenen més importància a l’hora de determinar aquesta divisió: el sistema AB0 i el sistema Rh. En aquesta pràctica ens hem centrat en la primera classificació segons la qual hi ha 4 grups sanguinis : el grup A, el grup B, el grup AB i el grup 0.

En els diferents tipus de sang es desenvolupen anticossos que tenen la capacitat d’unir-se als antígens estranys (els que no hi ha a la membrana dels seus glòbuls vermells) per tal de produir una aglutinació quan la pròpia sang entra en contacte amb sang d’un altre grup sanguini. D’aquesta manera entenem que hi hagi problemes de transfusió de sang no compatible.

Així doncs, a la sang del tipus A, els eritròcits tenen antígens i el plasma conté anticossos anti-B. En la sang del grup B, els eritròcits tenen antígens B i el plasma conté anticossos anti-A. En la sang del grup AB, els eritròcits tenen ambdós antígens i el plasma no conté cap anticòs. Finalment, la sang del tipus 0 no conté cap antigen i en el plasma hi ha anticossos anti-A i anti-B.

En interpretar els resultats i segons l’explicació anterior, podem concloure que la sang analitzada pertany al grup A ja que en entrar en contacte amb anticossos anti-A, hem observat una aglutinació de la sang degut a que aquests s’han unit als antígens A de la membrana dels eritròcits. En canvi, s’ha dissolt perfectament en el sèrum que contenia anticossos contra els antígens B. Si fos del grup B hauria passat el contrari mentre que si hagués estat del grup 0 no s’hagués produït cap aglutinació (no tindria cap antigen) i si fos del grup AB, en els dos casos la sang hauria quedat aglutinada.