LES CÈL·LULES MARE, CONFERÈNCIA DE LA DOCTORA BEGOÑA ARAN

QUÈ SÓN LES CÈL·LULES MARE:
Les cèl·lules mare són cèl-lules que no han estat diferenciades en ninguna línia cel·lular i per això tenen la capacitat potencial de convertir-se o esdevenir qualsevol tipus de cel·lula de l'organisme. Així doncs, aquestes poden esdevenir una font terapèutica molt important per aquelles malalties provocades per la disfuncionalitat d'algunes cèl·lules. 
Es consideren cèl·lules multi o pluripotens per aquesta capacitat que tenen. Les dues característiques principals que tenen són la capacitat d'autorenovació i la capacitat de diferenciar-se en qualsevol línia cel·lular. Considerem aquestes com una eina essencial per a la recerca. 

Les cèl·lules mare poden obtenir-se o trobar-se en els embrions, en els teixits fetals (en el cordó umbilical, en la placenta) i en teixits adults.

OBTENCIÓ DE LES CÈL·LULES MARE:

Per tal d’obtenir les cèl·lules mare i aconseguir la derivació en diferents lineas cel·lulars cal aillar la massa cel·lular interna d’un embrió. 

Primer de tot, es tracten els embrions 5-6 dies. Aquesta massa interna donaria lloc a un fetus in vivo, si s’implanta. El desenvolupament in vitro permetra el creixement de les CME ( autorenovació i pluripontencialitat)  aquestes poden derivar a qualsevol tipus de cèl·lula mitjançant un procés de diferenciació. 

El procés que es segueix és el següent: 

APLICACIÓ DE LES CÈL·LULES MARE:

Les cèl·lules mare, al ser capaces de produir noves cèl·lules diferenciades es poden aplicar per regenerar teixits morts o substituir cèl·lules que funcionen de manera incorrecta o anòmala en un òrgan. Aquesta possible funció de les cèl·lules mare ha donat lloc al naixement de la medicina regenerativa, que és la que intenta curar una determinada malaltia que és causada pel mal funcionament o la falta de cèl·lules en un determinat teixit. En aquest cas, les cèl·lules mare podrien solucionar malalties com la diabetis de tipus I, el Parkinson, les cremades, l’Alzheimer, algunes lesions medul·lars i altres, com la regeneració del teixit cardíac després d’un infart de miocardi o reemplaçament d’ossos o cartílags danyats, que és la que sembla que es durà a terme abans.

Es podrien fer transplantaments i reemplaçaments de teixits sense tenir els problemes actuals, pocs donants compatibles, necessitats d’immunodepressors, els efectes secundaris, com risc d’infecció, càncer,... ja que es podrien fer autotrasplantaments, utilitzant cèl·lules del mateix pacient per generar els nous òrgans o teixits. D’aquesta aplicació està naixent la Enginyeria Cel·lular.

Guardar les cèl·lules mare del cordó umbilical dels embrions en un banc de cèl·lules mare permetria el donant o familiars de poder obtenir aquestes cèl·lules mare en el cas que necessitessin qualsevol de les teràpies explicades.

També té una aplicació molt important que consisteix a la possibilitat de poder provar els nous medicaments amb elles, de manera que es podrien eliminar moltes fases de les proves.

Fins ara, s’ha provat que les cèl·lules mare embrionàries de ratolí funcionen molt bé a l’hora de manipular la informació genètica i per tant, permetrien poder canviar la informació d’una persona que tingués una malaltia causada per un error en l’ADN. He trobat un exemple que ho explica molt bé:  “Imaginemos el caso de un paciente aquejado de anemia falciforme o talasemia (enfermedades genéticas que afectan a la hemoglobina). Se realiza la transferencia de núcleo somático a óvulos, se desarrolla el blastocisto artificial, se aislan las células madre y se manipulan por ingeniería genética para corregir el defecto. Una vez asegurados de que el gen se ha insertado correctamente (por recombinación homóloga) y se puede expresar, se induce la diferenciación de las ES hasta células sanguíneas o sus precursores pluripotentes, que podrían recolonizar la médula ósea, y se curaría la enfermedad de modo permante.”

Una de les possibles solucions als problemes que presenten les cèl·lules mare és la de les cèl·lules encapsulades. Això permetria que les noves cèl·lules creades a partir de cèl·lules mare estiguessin a l’organisme a l’interior d’una membrana sintètica amb permeabilitat selectiva, que fa que aquesta no afecti tant directament a l’organisme i que estigui més protegida i permet l’intercanvi i a més poden ser dissenyades per produir substàncies que tinguin finalitat terapèutica.